Aquest projecte d'investigació aborda els efectes de la divisió sexual del treball sobre la creació de spin-offs universitàries amb el propòsit de verificar si les diferències trobades en la creació d'ocupació per compte propi segons el gènere també es manifesten en la creació de spin- offs i quin paper juga el propi sistema universitari en la producció / reproducció de les desigualtats de gènere.
Aquest projecte pretén aprofundir en l’anàlisi teòric i pràctic d’aquests entorns formatius i estudiar la seva òptima aplicació al desenvolupament de les competències demandes pel mercat laboral. El resultat esperat és una major efectivitat en els processos de formació que incorporen TIC 2.0.
El propósito de este proyecto de investigación es analizar, desde una perspectiva de género, cuál es la lógica que hay tras los procesos sociales de empobrecimiento y exclusión social que afectan a las mujeres en España, y cómo es la experiencia vivida de estos procesos sociales por parte de las mujeres, es decir, cómo definen la pobreza y sus relaciones con el resto de elementos que les rodean: familia, trabajo, grupos sociales, economía doméstica, cuidado de dependientes. El objetivo central de la investigación es comparar la pobreza y las diferencias en los procesos de empobrecimiento y exclusión social entre las mujeres y los hombres en España.
Desde los años 90 ha surgido con fuerza la teoría de los sistemas nacionales/regionales de innovación, que apunta a la importancia de los factores sociales (organizacionales, institucionales, culturales) en los procesos de creación y aplicación de conocimiento. En paralelo, han surgido dudas sobre las políticas de transferencia tecnológica basadas en el ‘modelo de oferta’ desarrolladas desde los 80. El objetivo de este proyecto es analizar los procesos de innovación en las pymes industriales españolas, con especial atención a las relaciones con su entorno o sistema de innovación regional.
Este proyecto de investigación aborda desde una perspectiva interdisciplinar la pobreza y la exclusión juvenil en España. El propósito de la investigación es averiguar cuál es la lógica que hay tras los procesos sociales de empobrecimiento y exclusión que afectan a los jóvenes, y cómo es la experiencia vivida de estos procesos sociales por parte de la población joven afectada de estas comunidades. La naturaleza de los procesos sociales que deseamos investigar implica la triangulación de datos y métodos. Se trata de un diseño de investigación cuyos resultados se someten a la mecánica de las pruebas.
Aquest projecte d'investigació aborda les diferències en els processos d'empobriment i exclusió social de les dones i dels homes en el Camp de Tarragona. El propòsit de la investigació és esbrinar, des d'una perspectiva de gènere, quin és la lògica que hi ha darrera dels processos socials d'empobriment i exclusió social que afecten a les dones, i com és l'experiència viscuda d'aquests processos socials per part d’aquestes, és a dir, com defineixen la pobresa i les seves relacions amb la resta d'elements que els envolten: família, treball, grups socials, economia domèstica, cura de dependents. La naturalesa dels processos socials que desitgem investigar implica la triangulació de dades i mètodes. Es tracta d'un disseny d'investigació que pren com a unitat d'anàlisi les dones, i els resultats dels quals se sotmeten a la mecànica de les proves.
En aquest estudi es proposa estudiar les Escoles Tècniques Superiors d'Enginyeria (ETSE) per detectar biaixos per raó de gènere en el seu funcionament. Es parteix de la consideració que les organitzacions no són neutres en el seu tractament a nois i noies. Hipotitzem que les ETSE transmeten (conscient o inconscientment) un biaix de gènere que si es modifiqués, faria més atractius els ensenyaments tècnics a les noies (i també a més nois). Per aquest motiu, ens proposem analitzar les característiques de les ETSE en diferents àmbits, com ara la docència, la recerca i també la gestió, per tractar d'identificar possibles biaixos de gènere. Aquests biaixos poden consistir en qüestions com ara el tracte, el reconeixement de mèrits, les expectatives generades, els estereotips transmesos, etc.
Aquest projecte de recerca aborda el paper de la llengua catalana en la mobilitat social dels fills i filles d’immigrants extracomunitaris a Catalunya. Donada la relativa novetat de la incorporació dels fills i filles d’immigrants (ja siguin nascuts a Catalunya o arribats via reagrupació familiar) l’objectiu principal d’aquesta proposta de recerca és identificar les principals tendències observades a fi i efecte d’establir propostes d’actuació sobre la igualtat i l’acomodació d’aquest col·lectiu. El nostre punt de partida és que el coneixement de la llengua catalana té efectes positius sobre la mobilitat social ascendent i que s’expliquen en termes del valor instrumental d’aquesta llengua.

El proyecto engloba dos subproyectos: “Delimitación subjetiva y condiciones de empleo y trabajo del PDI laboral de las Universidades Públicas”, en el que participan Profesores Titulares de Derecho del Trabajo y de la Seguridad Social de la Universidades de Lleida y Rovira i Virgili; y “Marco normativo, gestión y participación del PDI laboral de las Universidades Públicas”, en el que colaboran Profesores Titulares de Derecho del Trabajo y de la Seguridad Sociales, así como de Derecho Constitucional de la Universidad de Oviedo.
L’Enquesta de Condicions de Vida de la Població de Tarragona 2007 és el resultat d’un esforç col·lectiu i de tot un any de treball. L’ECVPT té com a objectiu general realitzar la radiografia de les condicions de vida de les llars de la ciutat de Tarragona. La proposta inicial per portar a terme aquesta enquesta parteix de Càritas Interparroquial de Tarragona, entitat patrocinadora conjuntament amb la Diputació de Tarragona, l’Ajuntament de Tarragona i la URV. La demanda per a la realització de l’estudi es va fer al Grup de Recerca Anàlisi Social i Organitzativa de la Universitat Rovira i Virgili.
L’estudi realitzat ens ha permès identificar que les trajectòries laborals del PDI de la Universitat Rovira i Virgili són diferents per homes i dones, com també ho són a tota la resta d’universitats. D’una forma molt resumida es pot dir que el col·lectiu femení triga més temps que el masculí en promocionar i la seva promoció (quan es dóna) és més reduïda que la del col·lectiu masculí. Hem volgut indagar en las causes d’aquest fet per tal de conèixer quins són els mecanismes que incideixen en les carreres laborals de les dones; mecanismes que, pel resultat observat, hem de qualificar d’obstacles.
Aquest projecte d'investigació aborda des d'una perspectiva interdisciplinària els efectes de la divisió sexual del treball sobre la creació d'ocupació per compte propi. Sobre això, ens preguntem en quina mesura es reprodueixen en aquest àmbit les desigualtats de gènere que caracteritzen les relacions d'ocupació per compte d'altri. La investigació s'ha realitzat en l'arc Mediterrani, incloent quatre Comunitats Autònomes: Catalunya, Comunitat Valenciana, Múrcia i Andalusia.
Aquest projecte d'investigació tracta la relació entre internacionalització de l'activitat econòmica, capitals lingüístics i desigualtat social. Aquesta relació s'observa en la Unió Econòmica i Monetària en tant que no totes les empreses ni grups socials disposen dels capitals lingüístics adequats per accedir en igualtat de condicions a les oportunitats que ofereix la lliure circulació del treball, el capital i els béns i serveis. El propòsit del projecte rau en la comprensió dels problemes d'eficiència econòmica i de distribució dels recursos entre grups socials en un context de creixent complexitat lingüística.
Aquest projecte es proposa estudiar un sector d'activitat que en els últims anys està experimentant un important procés de feminització, és el cas de la sanitat. Si bé les dones tradicionalment han estat presents en aquest sector dels serveis, fins fa poc ho havien fet sent majoria en les categories de menor responsabilitat, mentre als llocs de major qualificació professional era habitual trobar homes. En els últims anys es constata un procés de feminització en la professió mèdica ja que ha crescut tant el nombre de dones que estudien aquesta professió com el nombre de dones que l'exerceixen. Volem estudiar si aquest procés de feminització està implicant un major accés de dones a llocs de responsabilitat dins de les institucions que presten serveis sanitaris o si, al contrari, les dones continuen sent minoria en aquests càrrecs.
| Reconocido como Grupo de investigación Consolidado por la Generalitat de Catalunya, 2009-2013 |