Projectes

Home

Projectes en progrés

Projectes

I:CUD (Internet: Creatively Unveliling Discrimination)

El racisme i la discriminació han experimentat una transformació des de formes visibles a formes més latents que es manifesten sobretot a les xarxes socials més populars. Aquest projecte té en consideració com les xarxes socials constitueixen una forma poderosa d'aprenentatge no formal i reconeix que la gent jove en particular té un repte en la detecció dels continguts racistes que hi ha a la xarxa. El projecte I:CUD pretén dotar d'una guia als membres de les comunitats més vulnerables i que estan més exposats a la discriminació així com també a totes les persones i entitats que estan disposades a actuar contra aquestes conductes.

Llegir més
Racionalització lingüística del treball

En este proyecto analizamos los procesos de racionalización lingüística en el ámbito empresarial y sus efectos

sobre las relaciones étnicas y de género. El proceso de globalización, las nuevas formas de organización del

trabajo y la naturaleza simbólica de los bienes producidos están transformando el desempeño lingüístico en las

organizaciones. El lenguaje se convierte en una materia prima que sufre procesos de gestión y racionalización

que van desde la elección de lenguas francas hasta el diseño de un estilo lingüístico propio de empresa. Nuestra

pregunta, desde una perspectiva sociológica, es en qué medida los procesos de racionalización lingüística

tienden a basarse y a reproducir desigualdades sociales. Nuestros objetivos principales son: 1) Identificar los

diferentes procesos de racionalización lingüística orientados a aumentar la eficiencia de la comunicación interna

y externa; 2) Observar en qué medida la racionalización implica registros lingüísticos vinculados a la educación

y a la clase social, al origen nacional o a estilos culturalmente definidos como masculinos o femeninos; 3)

Entender como la racionalización lingüística reproduce las desigualdades según origen nacional (priorizando una

variedades del castellano o del inglés, frente a otras) y según género (estilos de lenguaje masculino y femenino).

La investigación se desarrollará en dos etapas a través del estudio de ocho casos en el sector industrial

(empresas químicas, especialmente afectadas por la estandarización de los procesos y de la comunicación, el

trabajo en red y la internacionalización) y en el sector servicios (call centers, como “fábricas del lenguaje”).

Primero, analizamos la racionalización lingüística a dos niveles: 1) Elección entre lenguas naturales alternativas

para diversos fines comunicativos; 2) Estandarización de las prácticas lingüísticas (en la comunicación interna y

externa, en la comunicación intermediada por ordenador, en los procesos de formación, en los guiones de

relación con los clientes y en las pruebas de acceso a las empresas).Segundo, analizamos en que medida estos

procesos de racionalización se asientan y contribuyen a reproducir la desigualdad del entorno social teniendo en

cuenta tres criterios de división social, que implícita o explícitamente están presentes en el proceso de

estandarización: a) registro según clase social y nivel educativo, b) estilización en base al lenguaje femenino o al

lenguaje masculino, y c) variedad lingüística de una misma lengua según origen nacional.

En aquest projecte s'analitzen els processos de racionalització lingüística en l'àmbit empresarial i els seus efectes sobre les relacions ètniques i de gènere. El procés de globalització, les noves formes d'organització del treball i la naturalesa simbòlica dels béns produits estan transformant el desenvolupament lingüístic a les organitzacions. El llenguatge es converteix en una matèria prima que experimenta processos de gestió i racionalització que van des de l'elecció de llengües franques fins al disseny d'un estil lingüístic propi d'empresa. La nostra pregunta, des d'una perspectiva sociològica, és en quina mesura els processos de racionalització lingüística tendeixen a basar-se i a reproduir desigualtats socials.

Llegir més
Expéditions: Confrontations citoyennes des imaginaires européens sur les quartiers défavorisés

Expedicions és un projecte europeu d'experimentació cultural i social, que cerca debatre l'imaginari

que hom tenim en ment quan es parla de “barris desfavorits”, a través d'un dispositiu de recol·lecció

d'idees i objectes (les “Expedicions”) pensat per un equip de científics socials, artistes i pedagogs,

i dut a terme per un grup de nens d'un barri “deprimit” en 3 ciutats diferent d'Europa: Rennes

(Bretanya francesa), Varsòvia (Polònia) i Tarragona (Catalunya, Espanya). Aquesta activitat amb

els nens de 8 a 12 anys, comportarà l'aplicació de l'”Educació Popular”, i es cerca afavorir la

mirada crítica inventant maneres de visualitzar com el ciutadà troba solucions creatives quotidianes

davant qualsevol problemàtica.

"Expéditions" (Expedicions) és un projecte europeu d'experimentació cultural i social, que cerca debatre sobre l'imaginari col·lectiu dels “barris desfavorits”. L'experimentació es fa a través d'un dispositiu de recol·lecció d'idees i objectes (les “Expedicions”) pensat per un equip de científics socials, artistes i pedagogs, i dut a terme per un grup de nens d'un barri “deprimit” en 3 ciutats diferents d'Europa:
- Rennes (Bretanya francesa)
- Varsòvia (Polònia)
- Tarragona (Catalunya, Espanya)
Llegir més
Ségrégation, Normes et Discrimination(s)

El programa STORI (Ségrégation, Ntrmes et Discrimination(s)) planteja que les pràctiques lingüístiques són un element central per comprendre les migracions, les alteritats complexes i una urbanització més o menys soferta, i situa els propers anàlisis en el camp de la intervenció sociolingüística. El projecte pretén percebre com els espais urbans es converteixen no només en referents socioespacials, sinó també en factors que influeixen en els estàndards del llenguatge, i, per tant en els processos discriminatoris. En aquests espais s’hi produeixen dinàmiques comparables a l’establiment de fronteres a través dels patronímics o cognoms (un enfocament inèdit en aquest camp).

El projecte és una continuació de les investigacions realitzades pel grup de recerca PREFics dins el programa d’investigació “Plurilingüisme i segregació en l'espai urbà”, que ha dirigit Thierry Bulot. Tracta de crear una tipologia inèdita sobre la discriminació, al costat de tipologies de discriminació ja conegudes, com ara les vinculades al gènere, a les preferències sexuals, als orígens, a la pertinença social o als territoris, entre d’altres. Es fa necessaris rendir comptes de les discriminacions de tipus sociolingüístiques en la mesura que són aquelles relacionades amb pràctiques lingüístiques percebudes a través de l’ús i els discursos lligats als patronímics o cognoms.

Els territoris considerats rellevants per al projecte per les seves característiques sociolingüístiques s’ubiquen dins de zones urbanes en què les pràctiques discursives són tan plurilingües com disperses.

Les enquestes i intervencions en grups revelaran les característiques de cadascun d’aquests espais, que són diferents en pràctiques socials però idèntics en la lògica de discriminació pel que fa als cognoms.

En el projecte s’estudien els espais de les següents ciutats amb l’objectiu de treballar sobre les fronteres de tots els tipus (culturals, lingüístiques, urbanes, nacionals...) influenciades per les lògiques de denominació de la discriminació pel cognom:

Alger (Algèria)

Douala (Camerún)

Rennes (França)

Cergy (França)

Saint-Denis (Illa Reunión, França)

Hanoi (Vietnam)

Tarragona (Espanya)

Fribourg (Suïssa)

San Diego (frontera entre Mèxic i Estats Units).

Totes aquestes ciutats són àrees metropolitanes (regionals o estatals) que ja han estat objecte d’investigació, que estan marcades pel plurilingüisme, la mobilitat i la migració i s’hi produeixen símptomes de pràctiques d’exclusió d’immigrants (interregionals, internacionals...).

El programa STORI (Ségrégation, Normes et Discrimination(s)) planteja les pràctiques lingüístiques com a element central per comprendre les migracions, les alteritats complexes i les formacions d'urbanitzacions al llarg del temps, i situa els propers anàlisis en el camp de la intervenció sociolingüística. El projecte pretén percebre com els espais urbans es converteixen no només en referents socioespacials, sinó també en factors que influeixen en els estàndards del llenguatge, i, per tant en els processos discriminatoris. En aquests espais s’hi produeixen dinàmiques comparables a l’establiment de fronteres a través de patronímics o procedència dels cognoms (un enfocament inèdit en aquest camp).

Llegir més
Formación profesional y sistema de innovación: el papel de los trabajadores intermedios en los procesos de innovación de las pymes industriales. Los casos de Cataluña y Aragón

El baix nivell de qualificacions intermitges, comparat amb la mitjana dels països de l'OCDE, i el predomini de les petites i mitjanes empreses (pimes) en el teixit industrial són dos aspectes importants del model econòmic espanyol. L'educació i la innovació (així com també les relacions entre ambdues) formen part de la resposta que cal donar als reptes actuals, però com s'ha de formular aquesta resposta? I, amb anterioritat, com està funcionant en l'actualitat la relació entre el sistema de formació i el sistema d'innovació? En què cal millorar? Aquest projecte pretén contribuir a donar resposta a les preguntes formulades.

Llegir més
La participación laboral de las mujeres. El caso de las Spin-Offs universitarias de España

Aquest projecte d'investigació tracta els efectes de la divisió sexual del treball sobre la creació d'spin-offs universitàries amb el propòsit de verificar si les diferències trobades en la creació d'ocupació per compte propi segons el gènere també es manifesten en la creació d'spin-offs, i quin paper juga el propi sistema universitari en la producció / reproducció de les desigualtats de gènere.

Llegir més
Equality (Strenthening women leadership in Latin American HEIs and society)

Equality és un dels projectes seleccionats pel programa europeu ALFA de cooperació entre institucions d’educació superior de la Unió Europea i Amèrica Llatina, que contribueix al desenvolupament econòmic i social de l’Amèrica Llatina. El projecte es proposa reforçar les polítiques d’igualtat de gènere a les universitats, especialment les llatinoamericanes, a través de les bones pràctiques en matèria d'igualtat que les universitats de la Unió Europea participants aporten al projecte.

Llegir més
GLAS (Gender, Lifelong Learning and Social Class)

El projecte GLAS compara, desenvolupa i difon millores pràctiques en matèria de formació continuada. De fet, l’actual crisi econòmica global fa que les estratègies de formació permanent siguin crucials per a l’ocupació, el desenvolupament i la inclusió social a Europa, ja que moltes persones de nivell socioeducatiu baix, i en particular les dones, es troben en situacions cada vegada més desfavorables. La pèrdua de talent i potencial en molts dels ciutadans d’Europa no és desitjable, com tampoc ho és el manteniment de molts sistemes educatius que fallen a l’hora de donar respostes efectives a l’aprenentatge continuat.

Llegir més
Mòdul Jean Monnet: Integració Europea i Gènere

El Programa Jean Monnet té per objectiu fomentar l’educació, la recerca i la reflexió en àrees relacionades amb la integració europea en universitats d’arreu del món. El mòdul que s’imparteix a la Universitat Rovira i Virgili analitza la legislació i la jurisprudència més recent, així com també les iniciatives polítiques europees en matèria d’igualtat per respondre a les necessitats actuals.
- La incorporació de la perspectiva de gènere en les assignatures
- Nous estudis universitaris i projectes d’investigació
- Promoció de la perspectiva de gènere en l’activitat professional dels alumnes del curs
Llegir més
La gestión del absentismo laboral: medición, impacto económico, causas sociales y psicológicas y régimen jurídico laboral

Les matèries objecte d'investigació són les següents:
- Delimitació conceptual de l'absentisme laboral i definició del seu marc normatiu.
- Identificació de les causes de l'absentisme laboral des d'una perspectiva jurídica.
- Determinació dels efectes de l'absentisme laboral en els diferents àmbits de la relació laboral: ocupació, condicions de treball, vicissituds del contracte, protecció social, salut laboral.
- Identificació dels instruments jurídics per a la gestió individual i col·lectiva de l'absentisme laboral.
- Proposició de mecanismes adequats per a la quantificació de l'absentisme laboral a les empreses, amb una especial atenció sobre l'impacte de la crisi econòmica.
Llegir més